L'espectacle que hem viscut arran de la Conferència Iberoamericana i, més concretament, l’incident provocat per les contínues interrupcions del President de Veneçuela Hugo Chavez al discurs de José Luis R. Zapatero i sobretot la inesperada interpel•lació, per dues vegades, del Rei i Cap d’Estat' d'Espanya a Chavez, justificaria sobradament l’adjectiu de República ,i ara Monarquia bananers.
No he llegit ni escoltat articles ni comentaris de països com Dinamarca, Suècia, Holanda o Anglaterra sobre aquest tema, però puc imaginar-me perfectament que s’ho deuen haver passat d’allò mes bé.
Fins ara, els habitants d’aquest països estaven acostumats a les sobreactuacions de presidents sud-americans com Castro, Chavez o altres. La diferència aquest cop és que se’ls ha afegit el Rei d’Espanya, que a més hi era com a Cap d’estat.
La desafortunada intervenció del Rei potser no va ser sobreactuació, però és evident que, com a mínim, va ser una actuació a visceral impròpia d’un Cap D’estat i totalment innecessària
No sé quina capacitat poden tenir les belles i tradicionals socialdemocràcies d’Europa per discernir entre Hispanoamericà i Hispànic o Espanya, peró molt em temo que després d’aquest vergonyós espectacle, per a ells tot deu ser el mateix.
Tots han estat molt desafortunats, començant per Bachelet, Chávez, Ortega i el propi Rei d’Espanya. L’únic que ha estat a l’altura ha estat en Zapatero, que es va esforçar per contenir en Chávez i va intentar reconduir la situació, fins que el Rei es va aixecar i se’n va anar. L’única cosa que va fer, tard, però bé.
El Rei està cremat. Aquesta i/o un cert grau de senilitat per assistir i aguantar actes d’aquest tipus, poden ser les úniques causes que expliquin una actuació d’aquest tipus.
Després dels episodis de la crema de fotografies del Rei a Girona i posteriorment en altres poblacions de Catalunya i sobretot després de la gran transcendència mediàtica que se li va donar al tema, va venir el qüestionament de la Monarquia per part tant dels grups mes radicals d’esquerra com de les faccions mes dretanes, encapçalades per l’emissora de la Conferència Episcopal.
Aquesta inhòspita i no volguda permanència en els mitjans de comunicació i tertúlies de tota mena ha desgastat la imatge del Borbó, que ha acabat cremant-se tot solet sense necessitat de fer-ho en una Plaça amb fotografies i amb combustible.
Entremig, ja fa temps que s’estava coent la separació dels Ducs de Lugo, que tot i que pot semblar una qüestió intranscendent per aquest tema, jo crec que per la particular idiosincràsia d’aquesta monarquia, no ho és.
A aquestes alçàries socials, tot té un altre caire i de la mateixa manera que per tal que un fill o una filla del Rei es casi, aquest ha de donar la seva autorització, perquè es descasin, també ho ha de fer. I ben segur que no ha estat fàcil i ha contribuït al desgast esmentat.
Ara només faltaria que aquest matrimoni fos donat, d’aquí a un temps, com a no vàlid pel Tribunal de la Rota.Temps al temps...
