Fa molts dies que tinc ganes d'escriure sobre l'actualitat política, social i fins i tot econòmica, però la veritat és que sempre m'he n'he estat perquè no vull ser reiteratiu amb tocar els temes que cada dia estan a la premsa i que penso que ja cansen una miqueta.
A mi em cansen per la manera en estan tractats en general per els medis. Es a dir em cansen els mitjans de comunicació.
Deixant de banda algunes honrosíssimes excepcions, avui és molt difícil llegir un article que no sigui clarament partidista o que "escombri cap a casa", arribant fins hi tot a emmascarar la realitat.
Ja sé que el diaris solen tenir una tendència, que sempre ha estat així i que sempre ho serà. Però aquesta constatació no vol dir que necessariament hagi de ser així, a la força, això és precisament el que cansa.
¿Perquè un periodista no pot ser parcial?. ¿Perquè no es limiten a informar d’allò que ha succeït sense deixar-se portar por la seva tendència, política, religiosa, moral, ètica o de qualsevol altre mena, deixant anar la seva opinió personal sobre el tema, d'una manera a vegades vergonyosa?
Ja sé que tota persona te dret a pensar d'una manera determinada i a identificar-se amb ideologies concretes siguin de la mena que siguin, però hi ha professions a on aquest dret s’hauria de portar més dignament, en benefici de la honestedat en la tasca professional i fins hi tot del èxit de la mateixa.
¿Com poden si no, per exemple els jutges dictar sentència justa en casos difícils a on es tracten temes religiosos, morals o polítics?.
Hem estat dos anys per consensuar l’orgue de govern de la justícia (CGPJ), per acabar com sempre amb nomenaments clarament partidistes i en alguns casos, fins i tot, de la facció més radical respectiva.
Per altra banda les noticies a la premsa ens arriben manipulades i fins i tot falsejades respecta de la seva realitat, fent-nos creure el que volen segons el color del diari, periodista o analista, i el que és pitjor, segons la informació de que, disposen ells mateixos. No oblidem que els periodistes en general es nodreixen de altres noticies emeses per agències d'informació amb interessos desconeguts per a un pobre mortal que al mati tot esmorzant, obre el diari.
Tots els medis de comunicació, han estat aquests dies donant informació, opinant i analitzant la guerra a Geòrgia.
Uns culpen clarament als Russos per haver enviat les seves tropes en defensa de les teòrica autonomies de Osetia i Abjasia.
D'altres responsabilitzen al President georgià Saakashvili d'haver invaït inopinadament i per sorpresa Osetia del sur, causant una matança tildada de genocidi per la part Russa.
I n'hi ha que diuen que Saakashvili ho ha fet influenciat i ajudat econòmica i militarment per Busch, per tal d’assegurar-se l'abastament de gas i petroli per mediació dels gaseo-oleoductes que passen per Osetia i Geòrgia amb sortida directa al mar Negre.
Segurament tothom te la seva raó però dingú explica el que realment ha passat i a ben segur que es sab. El que vull dir és que el problema concret de " qui va començar primer" no esta clar- Sembla ser que Alemanya ha nomenat una comissió per determinar que és el que va passar realment.- i entre tant, els medis de comunicació van dient la seva, prejutjant segons les seves tendències.
¿Perquè tota la premsa mundial planteja aquest tema com un enfrontament amb inici de possible guerra freda entre Rússia i Occident?. ¿Perquè la OTAN no pregunta a Rússia si vol formar part de la mateixa?. Potser tindríem una sorpresa. Avui ni russos ni americans ni ningú, està interessat en una guerra d'aquest tipus (mundial), sí en altres.
El tema de la Memòria Històrica és un clar exemple d’això que vull manifestar en aquest escrit. S'han sentit i llegit bajanades de tots tipus oblidant el que és més important que és que hi ha moltísim gent que vol saber a on estan el seus familiars assassinats i donar-los sepultura. Per aconseguir-ho han presentat la corresponent demanda judicial, a la que se l'hi ha de donar tràmit.
Els periodistes en general han personalitzat aquest tema en el Jutge Garzón, donant a entendre que és una qüestió personal del magistrat per afany de protagonisme i notorietat. ! Increïble!.
A mi em cansen per la manera en estan tractats en general per els medis. Es a dir em cansen els mitjans de comunicació.
Deixant de banda algunes honrosíssimes excepcions, avui és molt difícil llegir un article que no sigui clarament partidista o que "escombri cap a casa", arribant fins hi tot a emmascarar la realitat.
Ja sé que el diaris solen tenir una tendència, que sempre ha estat així i que sempre ho serà. Però aquesta constatació no vol dir que necessariament hagi de ser així, a la força, això és precisament el que cansa.
¿Perquè un periodista no pot ser parcial?. ¿Perquè no es limiten a informar d’allò que ha succeït sense deixar-se portar por la seva tendència, política, religiosa, moral, ètica o de qualsevol altre mena, deixant anar la seva opinió personal sobre el tema, d'una manera a vegades vergonyosa?
Ja sé que tota persona te dret a pensar d'una manera determinada i a identificar-se amb ideologies concretes siguin de la mena que siguin, però hi ha professions a on aquest dret s’hauria de portar més dignament, en benefici de la honestedat en la tasca professional i fins hi tot del èxit de la mateixa.
¿Com poden si no, per exemple els jutges dictar sentència justa en casos difícils a on es tracten temes religiosos, morals o polítics?.
Hem estat dos anys per consensuar l’orgue de govern de la justícia (CGPJ), per acabar com sempre amb nomenaments clarament partidistes i en alguns casos, fins i tot, de la facció més radical respectiva.
Per altra banda les noticies a la premsa ens arriben manipulades i fins i tot falsejades respecta de la seva realitat, fent-nos creure el que volen segons el color del diari, periodista o analista, i el que és pitjor, segons la informació de que, disposen ells mateixos. No oblidem que els periodistes en general es nodreixen de altres noticies emeses per agències d'informació amb interessos desconeguts per a un pobre mortal que al mati tot esmorzant, obre el diari.
Tots els medis de comunicació, han estat aquests dies donant informació, opinant i analitzant la guerra a Geòrgia.
Uns culpen clarament als Russos per haver enviat les seves tropes en defensa de les teòrica autonomies de Osetia i Abjasia.
D'altres responsabilitzen al President georgià Saakashvili d'haver invaït inopinadament i per sorpresa Osetia del sur, causant una matança tildada de genocidi per la part Russa.
I n'hi ha que diuen que Saakashvili ho ha fet influenciat i ajudat econòmica i militarment per Busch, per tal d’assegurar-se l'abastament de gas i petroli per mediació dels gaseo-oleoductes que passen per Osetia i Geòrgia amb sortida directa al mar Negre.
Segurament tothom te la seva raó però dingú explica el que realment ha passat i a ben segur que es sab. El que vull dir és que el problema concret de " qui va començar primer" no esta clar- Sembla ser que Alemanya ha nomenat una comissió per determinar que és el que va passar realment.- i entre tant, els medis de comunicació van dient la seva, prejutjant segons les seves tendències.
¿Perquè tota la premsa mundial planteja aquest tema com un enfrontament amb inici de possible guerra freda entre Rússia i Occident?. ¿Perquè la OTAN no pregunta a Rússia si vol formar part de la mateixa?. Potser tindríem una sorpresa. Avui ni russos ni americans ni ningú, està interessat en una guerra d'aquest tipus (mundial), sí en altres.
El tema de la Memòria Històrica és un clar exemple d’això que vull manifestar en aquest escrit. S'han sentit i llegit bajanades de tots tipus oblidant el que és més important que és que hi ha moltísim gent que vol saber a on estan el seus familiars assassinats i donar-los sepultura. Per aconseguir-ho han presentat la corresponent demanda judicial, a la que se l'hi ha de donar tràmit.
Els periodistes en general han personalitzat aquest tema en el Jutge Garzón, donant a entendre que és una qüestió personal del magistrat per afany de protagonisme i notorietat. ! Increïble!.
¿Perquè no hi ha cap periodista o medi que expliqui clarament quin és el sistema per atorgar el casos que arriben al l'Audiència Nacional?. Potser arribaríem a saber que aquest cas l'hi podria haver tocat a qualsevol altre dels magistrats que la composen.
Per altra banda cap mitjà fa l’èmfasi necessari en el fet de que la demanda, en aquest cas del jutge Garzón, va dirigida a qualsevol persona que fos assassinada a partir de 17 de Juliol del 1936, el dia abans de cop d'estat, independentment de que l’assassí fos d'un costat o de l'altre. ¿A que bé doncs aquesta polèmica que han creat el mitjans?.
De economia, crisis, recessió, banca, hipoteques, etc., no en vull parlar, ja que aquí si que el color del llapis del que escriu és decisiu per determinar la tendència política i crear un estat d’opinió cap a les seves posicions, amb impunitat absoluta per dir el que es vulgui i alterar i manipular les masses.
Hi ha crisi, es evident, però el tractament que la premsa l'hi esta donant no és en molts casos, ni clar, ni verídic, ni contrastat i si és partidista i sensacionalista.
Segons el que ens arriba aquesta no és una crisi, és la crisi (desprès d'aquesta el caos).
Realment cansa, cansa aquesta manera de informar.
De tota manera soc conscient que els receptors de la informació (que som tots) també pertanyem a un tipus determinat de ideologia, comprem el diari que volem, llegim i escoltem allò que volem llegir i escoltar i ens deixem portar i ens creiem a aquells que volem. En definitiva per la nostra part és un problema de formació, informació i criteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada