SIMFONIA DE NETS

S’han acabat les festes de Nadal i tot torna a la normalitat de la vida quotidiana. Per a mi han estat unes festes molt felices i molt especials i em ve de gust escriure sobre el factor que més ha contribuït a aquesta felicitat.

Vull escriure sobre el néts. No sobre els néts en general, sinó sobre els meus néts.
En tinc cinc de dos fills, un en té tres i l’altre dos. N'hi ha que els tenim molt a prop, és a dir que ens veiem si no cada dia, si molt sovint, cada setmana com a mínim.
N'hi ha tres que els tenim a 1.200 Km. de distància, però no per això el contacte és menys assidu ni intens, com a mínim nosaltres ens desplacem unes quatre vegades a l’any per passar els caps de setmana amb ells i ells ens vénen a veure per vacances d’estiu i de Nadal, indefectiblement. Per altra banda, estem en contacte permanent aprofitant les noves tecnologies de comunicació.
En total tenim tres nens i dues nenes i les edats van entre els 7 anys del més gran fins els 13 i 14 mesos del dos més petits. Els dos del mig tenen tres anys ja complerts, ja fa algun mes.
Són en Carlos, la Clara, en Gerard, la Marta i l’Àlex, per ordre de naixement.

Tenim molta sort, són criatures sanes, alegres i espavilades, però a més tenen altres trets que a mi personalment m’omplen de joia i són els que em fan pensar que tenim molta sort, tot i que en aquests aspectes, jo sóc dels que pensa que hom té el que es mereix, o que es recull el que es sembra; m’explico.

Aquests nens son carinyosos, tots cinc sense excepció son carinyosos. Tenen el seu caràcter ben diferent evidentment, tenen el seus moments, però són carinyosos i ho demostren en multitud d’ocasions, i això a mi em dóna una alegria especial.

L’altre dia vaig anar-ne a buscar un al "cole", cosa que no faig habitualment ni de lluny. Doncs bé, l'alegria, la il•lusió i la cara de satisfacció del meu nét quan va veure que l’esperava el seu avi, no es pot descriure fàcilment. Fins i tot quan vàrem arribar a casa seva va interrogar la seva mare amb la mirada - tot fent-li els petons reglamentaris i assenyalant amb el dit cap a mi - com dient mira mama qui ha vingut a buscar-me. No varen caldre paraules ni explicacions, ell es va sentir feliç, em va fer feliç a mi i el que és millor, tots dos ho vàrem saber.
Per no parlar de les corredisses amb els braços enlairats que fan per donar-te un petó, quan arriben els que tenim més lluny. Es impressionant!.
Fins i tot els més petits demostren de sobte, sense més, el seu carinyo fent una abraçada apropant la galta, quan els tens agafats.
Això són només alguns exemples d’una infinitat d’ocasions que he tingut, d’experimentar això que a mi tant m’omple, el carinyo.
I dic que tenim el que sembrem, senzillament perquè els seus pares i els respectius, els meus fills, també són molt carinyosos. I per què son carinyosos els meus fills ........?

Aquest Nadal hem pogut passar-lo plegats, cosa que no succeeix gaire sovint. Ho hem aprofitat a fons. Hem estat a casa i fora de casa, sempre plegats, gaudint dels acudits d’un i de l’altre i de l'espontaneïtat dels més petis, els quals estan aprenent a caminar a l’hora, la qual cosa no deixa de ser ben divertida i fins i tot sorprenent.


Des del meu punt de vista, la satisfacció com a avis te dues vessants ben diferenciades i molt enriquidores. L’una és la pròpia relació personal que mantens amb cadascun dels néts, que és enriquidora per ella mateixa, i a la vegada la que tenim entre tots plegats que ens beneficia doblement. Però des de la perspectiva de pare hi ha un gaudiment afegit, que és la satisfacció que dóna el fet, tan obvi, que siguin els fills-es dels teus fills-es.

Veure que els teus fills estan satisfets amb els que són els teus néts, que els estimen, que els cau la baba igual que a tu, és, com dic, un factor d’alegria afegit.

Una mostra de carinyo per a mi molt especial i per a tots, ha estat la celebració del dinar de la meva jubilació, a on he tingut l’ocasió de viure de nou una forta sensació de carinyo per part de fills, néts i una família amiga composada per set persones, totes adultes i carinyoses.


Bé, desitjo de tot cor que tothom tingui l’ocasió d’experimentar el que, segurament, no he estat capaç de transmetre i que ben segur que molts pensareu que és una sensibleria obvia, pròpia de qualsevol avi. En part és veritat,............ de qualsevol avi que tingui fills i néts i amics carinyosos.
Jo els tinc i els dono gràcies i........ carinyo.